Fa uns quants anys que segueixo el bloc WEBOSFRITOS. Sobretot segueixo els seus dolços (m'agraden tant que em vaig comprar el llibre BIZCOCHOS!) i les seves fotografies, però últimament també m'he animat a seguir les seves receptes salades.
La que avui us presento és una recepta d'aquelles "d'amor a primera vista", d'aquelles que quan veus les fotografies per l'Instagram o Facebook ja tens decidit que la faràs. Amb aquestes agulles de vedella em va passar!
Les agulles són tradicionals de Madrid (es poden trobar a moltes pastisseries) i tenen una llarga història.....es venen fent des del S.XIX. Tradicionalment se les ha anomenant agulles de carn. La base és la pasta de full i una bona qualitat de la carn picada. Es fan amb un motlle ovalat i amb parets ondulades.
 |
| La carn de vedella, picada dues vegades (a la carnisseria) |
 |
| La carn, una vegada sofregida a la paella, la deixem refredar |
 |
| Preparem tots els estris |
 |
| Greixem els motlles amb mantega |
 |
| Preparem per tallar els motlles |
 |
| Punxem la pasta de full |
 |
| Omplim els motlles amb la carn |
 |
| Cobrim amb pasta de full i fem uns tallets fins amb un ganivet |
 |
| Pintem les agulles amb ou batut |
 |
| Les enfornem |
 |
| Les deixem refredar sobre una reixeta |
Són una mica entretingudes de fer però el resultat val la pena. A més, quan els teus fills et diuen...."mare, són molt bones! Quan les tornaràs a fer?" penses que l'esforç ha valgut la pena.
Prepareu-les! No us penedireu!
Que deliciosas te quedaron, seguro que no quedaron ni las migas.
ResponEliminaNENA!!!!, tens tota la raó del mon, només amb la seqüència d'imatges i els ingredients, ja sé que la faré:=)MªAssumpció
ResponEliminaUna recpta molt entretingudo, pero val la pena, el resultat -10-
ResponEliminaNo m´extraña que en vulguin mes. A mi me has fet vindre salivera sols de llegir-la. Que bones!!!! No les coneixia, però val la pena, per lo que veig, de fer-ho.
ResponEliminaPetons
Més d'un cop les he comprat a la fleca per fer un dinar ràpid de camí a classe o per sopar, i m'agraden molt. Segur que les teves están molt més bones Olga, sent cassolanes només faltaria!! jeje
ResponEliminaUn petó!
Ja m'havia fixat en aquesta recepta de la Su, jo també! i la veritat es que fan molt bona pinta i són prou senzilles, així que l'haurem de provar!! un petó!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaT'han quedat precioses, i segur que delicioses...perquè ja sé per experiència que els fills són els crítics més exigents del món mundial!!! Petonarros!
ResponEliminaEstas famosas agujas de la Su son un bocado celestial.La tengo en pendientes a falta de moldes.
ResponEliminapetons