La base d'aquesta coca és la mateixa que la de la coca d'avellanes. El que diferencia una coca de l'altra és el gruix de la massa.
Per fer una coca d'avellanes la massa ha de ser molt prima; en canvi, per la coca de maçana, no.
No hi ha cap secret!!! Bon oli d'oliva, bones maçanes, generositat amb el sucre i.....moltes ganes de tastar-la!!!!
Hola Olga guapa tu
ResponEliminano pares de posar tentacions, aquesta coca está de 10
mil petonets Susanna
Quina bona pinta!!! Me'n menjaria ara un trosset, o dos!!
ResponEliminaPetons
feia molt tempos que no sentia lo de maçana... _la meva avia que era de les teves terres ho deia_ i el seu coc_de masana_ es molt i molt semblant a qquest teu... així és que en prenc nota!!
ResponEliminaquins records!!
Hola Olga, encantada! sí fa il·lusió, no, que la gent se't faci seguidora! a partir d'ara estaré al cas de les teves receptes, que per cert aquesta coca fa una bona pinta que és massa! la provaré i t'ho explico!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!!!! Em fa molta il·lusió veure que seguiu les receptes!!!
ResponEliminaLa veritat és que aquesta coca és molt bona i sempre és..."vista y no vista"!!!
Una abraçada!
Hola Olga, he vist el teu comentari al meu blog i no me n'he pogut estar de xafardejar pel teu. Fantàstica aquesta coca i les croquetes i .... M'agrada com ho expliques amb el pas a pas. T'aniré seguint.
ResponEliminaGràcies, Cristina!! M'acabo de fer seguidora del teu blog!!!
ResponEliminaEstem en contacte!!