Top blocs de receptes

dilluns, 7 de juliol de 2014

LES CANANES FARCIDES DE LA MARE


Sembla mentida com un plat ens pot transportar a  anys enrere.....fins la infància. És el que van aconseguir aquestes cananes! 
La recepta és de la meva mare, tal i com sempre les cuina ella. No les he preparat mai de cap altra manera!! Aquestes tenen gust a ella, a la mama, a casa dels meus pares, a la cuina de casa meva, a la meva família.....i és per totes aquestes sensacions , a banda de que són molt bones, per les que m'agrada cuinar-les seguint la recepta de la mare. 
Són molt senzilles de fer; això sí, les hem de cuinar en dos temps: primer, el farcit i després la cocció de les cananes. 
Us les presento!!! 

INGREDIENTS: 
  • 8 cananes
  • 2 ous durs (tallats a trossos petits; els utilitzarem pel farcit)
  • 1 ceba grossa o 2 cebes mitjanes (la meitat que utilitzarem pel sofregit del farcit la farem a trossos petits, la resta la tallarem segons el nostre gust).
  • 1/2 kg de tomaca natural triturada o tallada a daus petits (utilitzo la dels pots de conserva que em preparo jo)
  • 12 olives verdes farcides (tallades a rodanxes)
  • 4 alls 
  • Sal i oli d'oliva
  • 1 polsim de julivert 
  • 1 polsim de pebre negre mòlt 
COM LES PREPAREM: 
  1. Tallem les potes de les cananes a trossets molt petits.                                             
  2. En una paella, posem a calentar oli d'oliva i dos alls. Quan l'oli és calent, afegim les potes de les cananes tallades. Sofregim durant uns 5 minuts. Remenem de tant en tant. 
  3. Incorporem la ceba tallada i tres cullerades de  tomaca. Ho sofregim ben sofregit. Retirem els alls. 
  4. Quan estigui a punt el sofregit, incorporarem les olives i l'ou dur. Ho remenarem i ho acabarem de coure durant uns 5 minuts, fins que quedi ben lligat. Ho reservarem i deixarem que es refredi. 
  5. Farcim les cananes amb el sofregit i les tanquem amb un escuradents. Les salem i les empolvorem amb una mica de pebre negre.      
  6. En una cassola, posem a calentar oli d'oliva amb dos alls. Quan l'oli estigui calent, sofregirem la ceba   i la tomaca restants durant 5 minuts. 
  7. Passats els cinc minuts, incorporarem les cananes i les farem coure a foc lent durant uns 20-25  minuts (o fins que estiguin cuites). Hem d'anar amb molt de compte!! Si les fem a foc fort se'ns trencaran!           No patiu si s'escapa una mica de farcit de les cananes a la salsa.....la fa encara més bona!  
Esteu a punt de gaudir d'un plat deliciós amb el que....no parareu de sucar pa!!!






21 comentaris:

  1. Mm mm...aquets plats que ens transporten, aquestes olors.....t' entenc .
    A casa, la meva mare també feia uns calamars farcits bonísims, que ting una recepte guardada i ara mo has fet recordar. Aquestes Receptes no tienen "parangón".
    Petons. Me has fet passat un bon rato amb els teus records.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manu, aquests records són agradables, oi?
      Petonets!!!
      Olga

      Elimina
  2. Tots tenim aquetes recetpes fetitxe, oi? a casa meva és l'arròs caldós amb pollastre de la meva àvia, quan sento l'olor del romaní sempre em transporta a la cuina de la meva àvia. Aquestes cananes segur que són delicioses! Un petó maca

    "Les receptes que m'agrade"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pilar!!! Em penso que aquestes sensacions i aquests records són els culpables de que en continuem fent les receptes que són tradició a casa nostra....
      Petons,
      Olga

      Elimina
  3. A casa també ens agraden molt, les cananes. Més barats que el calamar i igual de versàtil per farcir .T'ha quedat un plat per a sucar-hi pa!! Si, a més, et recorda el plat que fa ta mare és que segur que l'has encertat!! sempre en saben molt, elles! he he he. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. El calamar és més fi, més suau que la canana....però.....no té el gust de la mare!!! Petons, Marina!
      Olga

      Elimina
  4. Què bones, Olga, aquestes cananes "de la mare"! La meva també en fa - ella amb calamars- i són una delícia. És que, com la cuina de les mares no hi ha res! Petons.

    ResponElimina
  5. Ostres Olga, a mi també em recorden a les de la meva mare. Que bo!!
    M'ha fet gràcia llegir la paraula Canana, no sabia que li deieu així. Una cosa més que he après!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs...Núria...em podries dir que les anomeneu vosaltres? Jo sempre he sentit el mateix nom i em faria gràcies saber com es diu en altres llocs. Ja em diràs!! Gràcies!!! Petons,
      Olga

      Elimina
  6. La meva sogra també n'és una artista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les sogres i les mares.....són unes artistes!!!
      Petons, SAra!
      Olga

      Elimina
  7. Ma mare també fa uns calamars farcits molt semblants...i sempre em transporten als meus anys d'infantesa...i el més curiós és que abans no m'agradaven gens, i sempre rondinava... i ara m'encanten!!! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ens ha passat a moltes!!! Jo també recordo fer mala cara amb segons quins plats i ara.....són els que més m'agraden!!! Aiiixxx, la joventut!!!!
      Petons, Mònica!
      Olga

      Elimina
  8. Fan molt bona pinta, i veient el farcit no cal fer massa suposicions;). A més, si aquest plat et porta tants sentiments estic segura que en gaudeixes tant cuinant-lo com menjant-lo! un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat tot el que dius.....els sentiments hi tenen molt a veure!!!!
      Petons, Eva!!!!

      Elimina
  9. Tremendos y con estas salsa que no falte el pan¡¡
    Peto

    ResponElimina
  10. Quina recepta més bona!!! Aquestes receptes familiars tan bones no s'han de perdre mai!! Salutacions i gràcies per compartir-la.
    Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser així, Francesc!!! Les hem de continuar fent!! Igual que ho van fer les nostres mares, les nostres iaies.....
      Petons,
      Olga

      Elimina
  11. Per cert, Olga, passa't pel meu blog: hi tens un regalet. Petons.

    mansanesinopomes.blogspot.com

    ResponElimina

Digue'm què opines!!!