LA NOSTRA ESTIMADA CLOTXA


Fa unes setmanes, companys i companyes de l'escola  vam gaudir d'una bona clotxa a St. Jeroni . Fa uns quants cursos que ho fem i, la veritat, és un dels dinars que més triomfen! Els que som de la Ribera i Terra Alta en gaudim i els que són de la resta del territori coneixen una joia gastronòmica de la nostra terra. 

Ara veureu d'on van sortir els ingredients de la TRUITA DE CLOTXA que vaig publicar fa uns dies......vinga, us ho explico!!!!

INGREDIENTS: 
  • Un bon foc! Nosaltres, amb el nostre company Pere Joan, ho tenim ben solucionat. 
  • Pa de pagès (mig pa per cada persona)
  • Cebes
  • Tomàquets (originàriament eren de penjar)
  • Alls
  • Sardines de casco (també es pot fer amb llonganissa o amb botifarra)
  • Oli d'OVE 
COM LA PREPAREM......
  1. Tallem les cebes per la meitat.  
  2. Escalivem al foc tots els ingredients.    
  3. Traiem la molla al 1/2 pa de pagès i la reservem (ens farà de tapa quan haguem preparat la clotxa).
  4. Amb les mans pelem els alls i les tomaques i les freguem per la part interior del pa. Fem a trossos la ceba i també la introduïm al pa. 
  5. Netegem la sardina i filetegem (amb les mans!!!)
  6. Barregem els ingredients i hi aboquem un bon raig d'oli d'OVE. Ho tornem a barrejar. 
  7. Tapem amb la molla 
Ja està! Ja podem gaudir d'una deliciosa clotxa!!! Un dinar ben complet! 
Al menjar-la recordem els nostres avantpassats pagesos que anaven a collir les olives durant l'hivern......
Bona clotxa!


Comentaris

  1. Olga, aquest pa és "menjar de Dioses", quina cosa tan bona,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és molt bo!!!! Un dinar de camp ideal!!!
      Petons,
      Olga

      Elimina
    2. Nosaltres la fem com a mínim dos cops l’any.
      El principal el fia de la ermita el dilluns de pasqua.
      Felicitats per l’explicacio Tan ben feta 🥂

      Elimina
  2. Quina recepta mes bona m'ha encantat i segur que esta expectacular.
    T'animo a fer una ullada al meu post d'aquesta setmana i veuras algunes idees realment interessants, que crec et poden inspirar i a faràs. Desitjo que passis una bona estona. Elracodeldetall.blogspot.com

    ResponElimina
  3. Boníssima la clotxa.
    Quan erem petits, al masque tenia el pare de tant en tant en feiem tal i com la has explicada tu... Tot ben escalivat a la barbacoa i la feiem d"arengada.
    Ara com que no hi ha mas ni barbacoa ja no hi ha clotxa snif, snif...
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haurem de mirar de posar-hi remei.......
      Petonets i bon cap de setmana, Dolça!!!
      Olga

      Elimina
  4. Que buena cocina y sana que tenéis por las tierras de la Ribera i la Terra Alta y así a la brasa es divino todo.
    Bon cap de setmana
    peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Miquel, una gran tradició!!!! Som molt afortunats d'haver rebut l'herència dels nostres avantpassats pagesos!!!!
      Petons,
      Olga

      Elimina
  5. Retorn a la infantesa, totalment... Quina clotxa més requetbona Olga, m'encanta!
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí?? Ets de la Ribera d'Ebre o de la Terra Alta? La clotxa és molt bona.....
      Petonets,
      Olga

      Elimina
  6. No l'he provada mai, però vaja veient l'aspecte i tot el que porta, quina delícia!! bon cap de setmana, un petó!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eva, t'agradaria moltíssim!!! Un menjar tradicional molt bo!!!!
      Petonets,
      Olga

      Elimina
  7. Una manera de menjar que conec ben bé i de moltes versions i que solien fer a casa, a la vora del foc a terra quan anàvem a fer aulives...també hi posàvem olives a la brasa, boníssim.
    Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sara, és veritat, hi ha gent que posa olives a la brasa!!!! Ho hauré de tastar......
      Petonets,
      Olga

      Elimina
  8. Tant com gaudir d'una bona clotxa a l'hora de menjar; cal VALORAR quan s'afavoreix el dinar en companyia:=)MªAssumpció

    ResponElimina
  9. Ja ho pots ben dir, una joia de la gastronomia que s'ha de conservar i transmetre! Petonarros!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la nostra funció, Mònica! Conservar i transmetre! Així fem el possible per que continuï....
      Petons!
      Olga

      Elimina
  10. N'he menjat algun cop ja que la meva família vé de les terres de l'Ebre, i reconec que es boníssimaaaaa!!
    Felicitats per seguir les tradicions Olga!
    Petons

    ResponElimina
  11. Hola Olga, jooope yo también quiero un panecillo de esos
    Muy ricos y seguro que todo son sonrisas y caras alegres..
    Un saludo..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, Antonia! Lo bueno que tienen estas comidas populares es que van acompañadas de compañeros, amigos, familia.....
      ¡Un beso!
      Olga

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Digue'm què opines!!!