L'entrada d'avui no és ben bé una recepta. És més aviat una reflexió en veu alta. Us explico....
No és la primera vegada que em passa que vaig guardant receptes per redactar-les i publicar-les i quan arriba el moment de fer-ho o no m'agraden les fotos, o penso que ja no és moment de fer-ho o no em recordo de com ho vaig fer perquè vaig confiar de la memòria i no vaig fer anotacions.
És el que m'ha passat amb aquest PAN DE MUERTO, dolç tradicional de Tots Sants d'alguns països de l'Amèrica Llatina. Vaig preparar la recepta l'any passat i vaig decidir guardar-la per enguany...."la publicaré abans de Tots Sants". Doncs arriba el moment de publicar-la i només em recordo bé, com per poder explicar-ho, que la recepta la vaig treure del bloc de la JOAQUINA MAYÓS, LA COCINA DE LOS INVENTOS (cliqueu per anar directament a la recepta). Sé que vaig modificar algun ingredient però no recordo quin......
D'aquesta experiència frustrant he aprés una bona lliçó: ja no puc confiar de la meva memòria, he de prendre notes de tot i no he d'esperar tants mesos a publicar una recepta. A partir d'avui mateix l'aplico!
Per si voleu fer la recepta amb la Thermomix, també us deixo aquest enllaç:
Us deixo un recull de fotografies (que, per cert, no són gaire bones).
Ha ha ha! Olga, m'has fet molta gràcia perquè a mi també m'ha passat força cops això que comentes, i tampoc no puc confiar de la meva memòria ;). Al marge d'això, fa força goig aquest pa, eh!! Un petó!
ResponEliminaAmb l'experiència anem aprenent....oi?
EliminaPetons, Eva!
Guau Olga!!!! Ets una professional panarra!!! A més de molt generosa compartint les teves receptes, senzilla i honrada en reconèixer petits secrets que ocorren entre bastidors.. És un pa que en el forn té vida pròpia, doncs ho poses tot molt ben col·locat i després.. *zasss, es desplaça en bloc on vol. Et felicito té un aspecte espectacular. Petons,
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, Joaquina! Ens va agrada moltíssim! Potser el torno a repetir!
EliminaPetonets!
He vist aquest pa típic de Tots Sants però no l'he fet mai... t'agafo la recepta! té molt bona pinta!!
ResponEliminaSí, Teresa! Sobretot a Mèxic! Fes-lo, ja veuràs com t'agrada!
EliminaPetons!
Benvinguda al club de les pífies!!! Si sabessis quants esborranys he acabat llençant perquè només hi tinc les fotos i la recepta m'ha marxat del cap!!!
ResponEliminaCoses de la vida, de voler fer-ho tot i no arribar a res!
Heheh
Ptnts
Dolça
AAaaiiixxx..Dolça, ja fa anys que estic en aquest club! Tens tota raó....massa coses!
EliminaPetonets!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Olga. Para que te sirva de alivio te diré que me ha ocurrido en más de una ocasión. Preparé algunas recetas, saqué fotos, tomé apuntes pero insuficientes y como tu me fié de la memoria, por otra parte fundamental en estas lides jj, y al final ahí están esperando a que me decida a hacerlas para otra ocasión y ver si consigo completarlas.
ResponEliminaNo sé como serían tus apuntes pero a tenor de las fotos el resultado de este pan de muerto fue fabuloso, no hay más que ver el corte para saber que hiciste una sensacional receta.
Un abrazo
¡Gracias, Juan! Me parece que esto pasa en las mejores familias...ehh?!!!
EliminaEl resultado, sí, muy bueno...
Besos