Aquest cap de setmana he cuinat, per primera vegada, faves! Potser us sorprendrà però sí....no ho havia fet mai.
A casa dels meus pares no les hem menjat gairebé mai, però a casa dels meus sogres agraden molt. El meu sogre cada any les conreava a l'hort i la meva sogra les cuinava al gust de casa. Conseqüència...al meu marit, a Joan Salvador, li agraden molt.
La setmana passada l'oncle Miquel ens va portar faves i vaig decidir que les cuinaria.
He buscat entre els meus llibres de cuina tradicional i m'he decantat per la recepta de Josep Llandonosa. Això sí...no he posat menta, no m'he atrevit. A mi la menta al menjar....no m'agrada gaire! També he substituït la botifarra de carn per la de ceba.
Les he cuinat amb una de les cassoles antigues de la meva sogra, una de les que he "rescatat" per la meva cuina de la casa de Benifallet. 
La quantitat de cadascun dels ingredients.....a ull.
Vinga, us explico!
INGREDIENTS:
- Cansalada tallada a trossets
- Botifarra de ceba tallada a rodanxes
- Faves sense tavella
- Ceba
- Tomàquet madur
- Alls
- 1 fulla de llorer
- Sal
- 1 bon raig d'anís
- 1 branqueta de timó (farigola)
- Oli d'OVE
- Aigua (o brou
PREPARACIÓ:
- En una cassola posem l'oli a escalfar i rossegem els talls de cansalada.
- Quan la cansalada està daurada incorporem la ceba tallada a trossets i els alls pelats. Ara és el moment d'afegir el timó i el llorer.
- Un cop està fet el sofregit afegim els tomàquets pelats i tallats ben petits.
- Tirem les faves (les haurem netejat i reservat en aigua ben freda) i les cobrim amb aigua o brou. Salem. Aboquem un bon raig d'anís.
- Incorporem la botifarra tallada a rodanxes i ho fem coure a foc lent, fent xup-xup. Com les faves seran tendres, en poc més de mitja hora ho tindreu cuit.
Ha estat un gran encert cuinar-les! M'han agradat molt! La meva relació amb les faves ha millorat moltíssim!
