CÓC RÀPID DEL PRIORAT #1llibre1recepta

Publicat per el dia

Ja tenim un altre cóc per aquí! I com ens ha agradat! 
Un trosset ha marxat cap a Barcelona, un altre cap a Lleida i la resta....ens l'hem cruspit a casa! 
M'està agradant provar diferents receptes de cóc ràpid tradicionals. La veritat, sembla mentida com les diferents combinacions dels mateixos ingredients donen un resultant molt semblant però a l'hora diferent.
El que avui us porto és del llibre LA CUINA DE LES ÀVIES DEL PRIORAT, de l'Editorial Cossetània Edicions. En concret, la recepta ha estat recollida al poble de la Vilella Alta. 
La recepta no concretava la quantitat d'oli; he optat per posar la meitat de la quantitat de llet i el resultat ha estat molt encertat. 
He substituït els dos sobres de Royal per dos sobres de paperets de gaseosa. He pensat que antigament les iaies no tenien Royal i ho volgut provar; no les utilitzo gaire però em penso que a partir d'ara ho faré més. 
Per cert, l'oli d'oliva D.O. SIURANA que he utilitzat és de la Cooperativa de Garcia (Ribera d'Ebre) obsequi de l'última tarda de cuina a Garcia, al mes d'agost.  
Vinga, us explico! 

INGREDIENTS:  
  • 400g de farina de rebosteria
  • 400g de sucre
  • 5 ous L 
  • 250ml de llet
  • 125ml d'oli d'OVE
  • Ratlladura d'una llimona gran
  • 2 sobres de paperets de gaseosa
  • Sucre glass per decorar (opcional) 
PREPARACIÓ: 
  1. Escalfem el forn a 180º. 
  2. Preparem el motlle: el folrem amb paper vegetal d'enfornar. 
  3. Separem els rovells de les clares. Muntem les clares a punt de neu i reservem. Amb la Kitchen Aid es pugen en un tres i no res amb l'accessori varetes, velocitat màxima. 
  4. Barregem les clares amb el sucre fins que blanquegen. A continuació afegim la ratlladura de llimona, llet i oli, molt poc a poc. Per últim anem incorporant lentament la farina barrejada amb les gaseoses. Jo ho fet amb l'accessori pala, a velocitat 1. 
  5. Aboquem la massa al motlle que tenim preparat i fem uns cops damunt el pedrís de la cuina. Enfornem durant uns 50 minuts o fins que quan punxem el cóc el testador ens surt net. 
  6. Deixem refredar el cóc damunt d'una reixeta. 
El presentem com més ens agradi. Aquesta vegada el vaig presentar en un caixeta de fruita pintada de color rosa. Ens agrada reutilitzar les caixetes, ens ofereixen moltes opcions! 















Comentaris

  1. Marta Padenous27 de setembre del 2017, a les 7:32

    El món dels cocs i el pa de pessic és infinit! Mai he fet servir gasosa per fer un coc (si cervesa!!)ha de quedar molt flonjo!!
    Un tallet cap a Reus? Ptnts

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Cuina de l'Olga8 d’octubre del 2017, a les 23:14

      Estic descobrint la infinitat de diferents combinacions de productes i m'ho estic passant bé. Les gaseoses sí que les he anat utilitzant....són "viejunas"!
      Petonets, Marta!
      Olga

      Elimina
  2. Palmira POM27 de setembre del 2017, a les 11:29

    Quingoig que fa aquest cóc!! I amb un oli del Priorat no es pot trobar res de millor!
    Noia, estem de sorteig al nou blog pels 8 anys de Come Conmigo. Pots veure l'entrada aquí: http://comeconmigo.net/mermelada-de-frambuesa-cava/

    Petons
    Palmira

    ResponElimina
  3. Pilar Y a la luna27 de setembre del 2017, a les 17:25

    Se ve muy esponjosa Olga, seguro que la habéis disfrutado un montón... yo también quiero ser vecina tuya :)
    Besicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Cuina de l'Olga8 d’octubre del 2017, a les 23:29

      ¡Estaría encatada de que lo fueras! Imagínate....plato para aquí, plato para allá....
      Besos,
      Olga

      Elimina
  4. Thermofan. Marisa G.29 de setembre del 2017, a les 14:11

    Hola Olga, sembla molt a la coca de llanda nostra. Es veu deliciós. Molt bones receptes tradicionals les del llibre. Guarda't més d'una per a mi.
    Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Cuina de l'Olga8 d’octubre del 2017, a les 23:30

      Sí, Marisa, tots els cócs tradicionals tenen la mateixa base i són molt semblants. Moltes gràcies!
      Petonets,
      Olga

      Elimina
  5. No tot són postres5 d’octubre del 2017, a les 8:27

    Amb gasosa tenen un puntet diferent, les receptes antigues la fan servir enlloc de llevat 😉😋😋
    Com diu la Marta...un trosset cap a Reus?😂😂
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Cuina de l'Olga8 d’octubre del 2017, a les 23:37

      Sí, és diferent al Royal. És un toc "viejuno"!
      Petonets, Glòria!
      Olga

      Elimina
  6. Lluís31 de gener del 2022, a les 20:36

    Als anys vuitanta estiuejava al Priorat i al forn d'El Molar feien un coc ràpid memorable: gran, flonjo i aromàtic, tot ensucrat pel damunt. El coïen en un motllo de paper d'estrassa i l'embolicaven amb un gran llençol de paper del mateix color. En fèiem talls d'un dit i el menjàvem per esmorzar o berenar amb una presa de xocolata. El coc et donava tres textures: la superior, cruixent de sucre, la del mig, esponjosa, i la base, amb el punt d'amargant que té la crosta torrada. Durant els mesos de juliol i agost, els nens de Barcelona corríem salvatges pels carrers de La Figuera amb un tall de coc ràpid a la mà —els més golafres en duien dos— i els morros empastifats. No sabíem que el nom eren dues paraules: "cocràpit", li'n dèiem amb el nostre accent de ciutat. Quan va tancar el forn d'El Molar, a finals dels noranta, encara vaig poder tastar el coc de la mà de la Maria de la Fonda de La Figuera. I ara, gràcies a la teva aportació, Olga, provaré de fer-lo a casa. Per cert, crec que en el punt 4 —quan dius de barrejar les clares amb el sucre— et deus referir als rovells, oi? Moltes gràcies per compartir. Salut i receptes!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Digue'm què opines!!!