M'he embarcat en un altre repte!
Quan me'l va presentar la gran Marisa del bloc THERMOFAN em va agradar molt. La cuina tradicional cada vegada m'agrada més!
De seguida li vaig dir que estaria il·lusionada en participar i si m'encanto una mica més no arribo a temps. A vegades em passen coses com aquesta, que em penso que tinc temps de sobres després em relaxo i al final em toca córrer.
El repte s'anomena RECETAS DE AQUÍ Y DE ALLÁ y està organitzat per THERMOFAN i per SERGIO RECETAS. Consisteix en publicar una recepta tradicional que ens agradi molt o a la que li tinguéssim molt afecte.
Jo he triat una recepta d'un llibre de cuina tradicional valenciana que m'agrada molt i al que li tinc molt carinyo: La cuina del Cabanyal, regal dels nostres amics Pepa i Jaime. El considero tot un tresor!
Com m'he engrescat en anar provant diferents receptes de cóc ràpid he triat la recepta de la COCA DE LLANDA. El toc final de la crosta de sucre i canyella....m'ha agradat moltíssim.
Vinga, us explico!
INGREDIENTS: 
- 3 ous
- 1 got de sucre
- 1 got de llet sencera
- 1 got d'oli de gira-sol
- 3 paperets de gasosa
- 3 gots de farina
- Ratlladura d'una llimona
- Sucre per empolvorar
- Un polsim de canyella
PREPARACIÓ:
- Escalfem el forn a 180º.
- Tamissem la farina. Reservem.
- Preparem una llanda de forn. La folrem amb paper vegetal d'enfornar.
- Batem els ous i el sucre fins que blanquegen i augmenten de volum.
- Incorporem l'oli i la llet molt poc a poc.
- A continuació afegim la farina, les gasoses i la ratlladura de llimona. Ho fem amb molt carinyo, amb suavitat.
- Quan tenim la massa enllestida l'aboquem a la llanda del forn. Empolvorem amb unes dos-tres cullerades de sucre i amb una mica de canyella (al vostre gust).
D'aquesta manera ens quedarà una crosta cruixent. - Enfornem durant uns 30-35 minuts o fins que quan punxeu la coca el testador us surti net.
- La deixem refredar sense treure de la llanda.
I ja està! Així de fàcil i així de bona queda! Teniu un bon esmorzar o un bon berenar dels de sempre, dels de tota la vida.
La podeu presentar com vosaltres vulgueu.
Molts records d'infantesa em porta la coca de llanda. És tan fàcil i està tan bona. He vist publicades alen blogs coses que no es semblen, però la teua del Cabanyal, és la de tota la vida.
ResponEliminaSe li donen altres noms, segons el lloc, però la llanda sempre és la protagonista.
T'ha quedat perfecta i espere que la faces més d'una vegada.Amb xocolata, ametlla, taronja... Però la tradicional, és la teva.
I per cert, moltes gràcies per lo de "gran". Comencem el dia amb un somriure.
Molts besets, bonica. Gaudeix de la coca.
No et pots imaginar que feliç em fan les teves paraules! I tant que la repetiré! Ens ha agradat molt i tu m'engresques a fer diferents combinacions.
EliminaPetonets,
Olga
Muy rica y esponjosa Olga, hace tiempo que no hago dulces, te veo y me das mucha envidia amiga. Besitos
ResponEliminaPilar, si te animas a hacerla ya verás como te gustará.
EliminaBesos,
Olga
Tinc aquesta coca de llanda a la llista dels pendents, però la versió que jo tinc és l mallorquina, més coca tipus Sant Joan! (D’un receptari de laTH) aquesta fa moooolt bona pinta, súper flonjo! ����
ResponEliminaSí, Marta! És moooolt flonja! Quan la facis...us agradarà!
EliminaPetonets,
Olga
m'agraden tant aquestes coques, es mengen a qualsevol hora acompanyat de café, suc, llet....la pinta és exquisita Olga!! ojalà pogués atravessar la pantalla jeje
ResponEliminaDarrerament em poses cócs dels clàssics i em tens enamorada! Sóc una mica com el Joan, molt fan dels cócs de tota la vida 😉
ResponEliminaPtnts
Glòria