Aquesta recepta és una de les receptes d'hivern de de la meva mare de les que més record en tinc.
El corder ens agradava molt a casa, potser per l'orígen aragonès de Teruel dels meus pares.
Recordo que el meu iaio Pepe sempre criava un corder al corral que tenia a Montalbán. Del corder ho aprofitaven tot! Els iaios assecaven una cuixa per fer el somarro, molt semblant al pernil. Fins i tot recordo unes pilotes que preparava la meva iaia Pura amb la sang i arròs. Que bones! I quins records del dia que baixàvem a la casa de Peñasroyas a encendre el foc i fer una rostida de carn de corder. Els tallets més tendres la iaia els reservava per nosaltres...els seus néts.
El meu pare és expert en fer l'espatlla de corder al forn (era el dinar de molts diumenges!) i la meva mare en fer l'estofat de coll de corder. Ah!! I a l'hora de fer el brou sempre hi posa un trosset de corder...
L'estofat que us porto és molt senzill de fer. És d'una part del corder econòmica però no per això deixa de ser saborosa. L'important és que la carn sigui d'excel·lent qualitat!
Jo, com sempre, la compro a la carnisseria Nogales de Móra d'Ebre. Quan vaig Montalbán també m'agrada comprar-la a la Carnicería Salas, la carnisseria on ha anat sempre a comprar la meva família (sempre he sentit dir que preparen l'embotit molt semblant a com ho feia la iaia Pura quan feien el mandongo).
Aprofito per recomanar-vos que si un dia passeu per Montalbán us atureu i entreu a comprar la seva carn i els seus embotits (tot ho fa ell!).
Vinga, us explico!
INGREDIENTS:
- Coll de corder (2-3 tallets per persona)
- Patates
- Alls
- Vi blanc
- Una fulla de llorer
- Un ramillet d'herbes
- Pebre en gra
- Un polsim de pebre mòlt
- Farina per arrebossar la carn
- Aigua
- Oli d'oliva VE
PREPARACIÓ:
- Salpebrem la carn i la passem per farina.
- En una cassola posem oli a escalfar amb els alls (vigilem que no es cremin). Quan l'oli està calent daurem els talls de coll de corder pels dos costats.
- Tot seguit ho reguem amb una mica de vi blanc i el deixem evaporar durant uns minuts. A continuació incorporem el ramillet d'herbes i l'aigua (fins cobrir la carn). Afegim una mica de sal. Ho fem coure uns minuts a foc fort i després baixem el foc.
- Mentrestant pelem les patates, les rentem i les esqueixem.
- Quan la carn està gairebé feta és quan hem d'afegir les patates. Quan aquestes estiguin cuites apaguem i retirem del foc.
I ja està!!! Tenim un plat d'hivern la mar de bo! Un plat que menjat ben calent recomforta i més quan saps que és recepta familiar, de la mare.
Desitjo que us agradi!
En faig molt poc de corder estofat, o millor dit, gairebé mai... però aquest platet que ens portes me'n fa venir ganes!
ResponEliminaHa de ser boníssim, i si té gustet de "mama" encara més!
Ens has fet un passeig per la teva infància avui.
Bon dimarts plujós, ventós i gelat.
Ptnts
Glòria
Els plats de les mares, son els millors.
ResponEliminaUna abraçada
Ya estoy de nuevo aquí querida Olga y qué bueno el plato que nos traes. El cuello es uno de los bocados más tiernos y jugosos del cordero, por eso lo hace tan ricamente tu madre :)
ResponEliminaLo de echar cordero al caldo es muy aragonés, aquí nunca faltan unos bajos para acompañar a la gallina y los huesos.
Besos amiga.
Aquests estofats de la mare o de l'àvia o de la tieta, són els millors! )(tot i q amb aquest jo no us acompanyaria, però els meus si) El corder i jo som amics només de brasa! jejeej
ResponElimina