Fa uns tres anys vaig publicar la recepta base de la que publico avui: una cassoleta de pollastre, conill i costella (cliqueu aquí per accedir-hi).
Aquesta vegada he volgut tornar-la a fer però substituïnt el conill per llonganissa.
El resultat...molt encertat! M'ha agradat moltíssim la textura de la llonganissa, gairebé com si hagués estat confitada.
No cal que us digui que la llonganissa és de Carnisseria Nogales de Móra d'Ebre, oi? És la nostra preferida!
És un plat d'aquells que són molt agraïts, tant per la feina que donen com pel seu resultat. El temps de preparació és curt i després es cuina sol!
Si el fem amb antelació encara és millor, el repòs millora el seu sabor.
Vinga, us explico!
INGREDIENTS (a ull):
- 250g de costella de tocino tallada petita
- 250g de pollastre tallat a trossets petits (la part que més us agradi)
- 250g llonganissa tallada a porcions petites
- 3-4alls
- 2-3 Pastanagues
- 1 Ceba grossa
- 1 Porro gran
- 2 tomàquets de penjar ratllats
- Una raig ben generós de vermut (si no en teniu, vi ranci)
- Oli d'oliva VE
- Pebre mòlt
- Un ramet d'herbes
- 1 got d'aigua (aprox.)
PREPARACIÓ:
- Salpebrem la costella i el pollastre. Reservem.
- Trossegem el porro finet, tallem la pastanaga rodanxes i la ceba en juliana o a daus (com més us agradi). Reservem.
- En una cassola posem un raig ben generós d'oli i els alls. Vigilem que els alls no es cremin! Quan la temperatura de l'oli sigui l'adequada daurem el pollastre i el retirem; fem el mateix amb la costella i la llonganissa. Ho retirem i reservem.
- Afegim una miqueta d'oli i sofregim la ceba, el porro i la tomaca. Anem remenant i vigilant que no es cremi. Quan tornem a tenim una temperatura ben viva aboquem un bon raig de vermut i deixem evaporar a foc fort uns dos-tres minuts.
- Ara és el moment en el que incorporem a la cassola la carn que tenim reservada i afegim el ramet d'herbes aromàtiques.
- Aboquem l'aigua (vigilant que no arribi a cobrir la carn) i ho fem coure fent xup-xup durant una hora aproximadament (o fins que veiem que la carn està ben feta, no sigui que ens quedi massa desfeta).
Desitjo que us animeu a preparar-la i que gaudiu molt d'aquesta cassola de tros!
Aquestes cassoletes són un plat de diumenge quan estem per allà dalt i fa fred, fetes d’un dia per l’altra són
ResponEliminamolt agraïdes quan baixes de la muntanya!
Ptnts
Glòria
Bona tarda,el meu nom es M Dolors Roig I vaig seguint el teu bloc. Avui hem fet la cassoleta de pollastre,llangonissa... Amb aquesta fresca ens ha vingut de gust tastar aquest plat.Ha estat molt fàcil de fer i molt boo la veritat.Gracies per les teves receptes,.
ResponElimina