El que avui us porto no és cap recepta, és com un petit homenatge a un dels fruits de la tardor per excel·lència: la magrana.
Fa uns dies, em van regalar unes magranes molt, molt bones. Les vaig preparar com més m'agraden...amb la meva ratafia preferida, Ca Roman.
Per mi, són postres de festa!
La magrana també m'agrada posar-la a l'amanida. Li dona un toc molt especial, la veritat.
Revisant el meu històric de receptes he vist que no tinc cap recepta publicada amb magrana...així que, he de posar-hi remei!
