Hi ha pel·lícules que formen part de la nostra vida i que, per molt que passin els anys, no ens cansem de tornar a veure. Això és el que em passa a mi amb les pel·lícules d’El Padrino. M’agraden molt i les puc tornar a veure una vegada i una altra.
I direu...què té que veure això amb la recepta que us presento avui?
Doncs ho veureu molt clar: si hi ha un àmbit relacionat amb la cuina que forma part implícita de l’univers d’El Padrino és la família. Totes les pel·lícules estan impregnades de maneres de fer, de relacions familiars, del paper dels homes i de les dones i, inevitablement...la cuina.
Menestrant els homes parlen de negocis, de lleialtats i de poder, són les dones les que sostenen la vida quotidiana de la família (no és cap cosa de ciència ficció, eh? Us sona?). Elles són les que cuinen i les que preparen els àpats, les que transmeten les receptes i les que mantenen viva una determinada manera d’entendre la família al voltant de la taula.
Tot i que hi ha alguna pel·lícula en la que he vist cuinar a un home (que jo recordi ara mateix a Peter Clemenza, una recepta de mandonguilles), en la majoria són les dones. És en aquest context quan apareix el pollastre a la cacciatora i l'expressió de la "mamma" cridant que l'anava a preparar. Quan ho recordo faig el gest amb la mà i tot!
És una recepta de cuina tradicional italiana que té uns sabors i una manera de fer que ens resulten molt familiars: l’oli d’oliva com a base, el sofregit, el tomàquet, l’all, les herbes aromàtiques, el vi i la cocció lenta. De fet, si canviéssim alguns ingredients o la manera d’anomenar-los, ens podríem trobar davant d’una cassola ben nostra.
Vinga, que avui ja m'he "enrollat" prou! Us explico la recepta!
Ingredients:
- 1 pollastre tallat a trossos
- 1 ceba gran
- 2 o 3 grans d’all
- 400 g de tomàquet triturat o tomàquet pelat i trossejat
- 1 pastanaga
- 1 trosset de pebrot roig
- 200 ml de vi negre
- Un raig ben generós d'oli d’oliva verge extra
- Una mica de romaní
- 1 fulla de llorer
- Farina (per enfarinar el pollastre)
- Sal
- Pebre negre mòlt
- Un grapat d'olives negres
Preparació:
1. Daurar el pollastre. Salpebrem els trossos de pollastre i els enfarinem. En una cassola ampla posem un bon raig d’oli d’oliva i, quan estigui calent (vigilem que no fumegi), hi daurem el pollastre per tots els costats. Retirem el pollastre i el reservem.
2. Fer el sofregit. A la mateixa cassola hi posem la ceba ben picada i la deixem coure a foc suau. Hi afegim l’all, el pebrot i la pastanaga tallats petitets. Ho deixem sofregir sense presses, remenant de tant en tant. Quan les verdures estiguin ben ofegades, incorporem la tomaca. Ho deixem coure uns minuts. A continuació hi aboquem el vi i pugem una mica el foc perquè s’evapori l’alcohol. Hi afegim el romaní i el llorer.
3. Cocció de la cassola. Tornem a posar els trossos de pollastre dins la cassola i ho barregem suament amb la salsa que tenim dins. Tapem i deixem que cogui a foc baix durant uns 35-45 minuts, segons la mida dels trossos i com sigui el pollastre (aneu vigilant que no es desfaci). Si durant la cocció veiem que queda massa sec, hi podem afegir una mica d’aigua o brou.
4. El toc final. Quan el pollastre estigui tendre i la salsa sigui espessa i ben lligada, rectifiquem de sal i pebre si escau. Afegim unes olives negres de la varietat Aragó durant els últims minuts de cocció.
El resultat serà...una cassola de pollastre tendre, amb una salsa intensa i aromàtica, perfecta per sucar-hi pa!
I mentre el pollastre fa xup-xup a la cassola, només cal preparar una bona barra de pa, servir una copa de vi i deixar que soni de fons la música de Nino Rota.
Desitjo que us hagi agradat aquesta cassola i...buon appetito!!!
